L'acordió és un instrument musical de vent, format per una manxa, un diapasó i dues caixes harmòniques de fusta.En els dos extrems la manxa està envoltada per les caixes de fusta. La part de la mà dreta te, a més, un diapasó amb unes tecles que poden ser similars a les d'un piano (acordió cromàtic de tecles o de piano) o bé tecles rodones o botons (acordió cromàtic de botons) segons el tipus d'acordió; la part de la ma esquerra té botons per tocar els baixos i els acords d'acompanyament
L'orígen dels instruments de llengüeta lliure, com l' acordió, está en el Cheng, un orgue de boca xinès que es va inventar als voltants de l'any 2700 a.C. i que encara s'usa en l' actualitat. Està format per uns petits tubs de bambú, amb llengüetes liures, introduïdes en una carbassa vuida que fa de cámara d' aire, soport, i de caixa de ressonància.
A Catalunya a punt va estar de desaparèixer a la dècada dels setanta, els instruments estaven en mans d'acordionistes d'edat molt avançades. Per sort això no va arribar a produir-se. Artur Blasco, Gaspar Viladomat i Josep Porta funden en 1975 l'Associació Arseguel i els acordionistes dels Pirineus, que s’encarrega d'investigar i recuperar l' instrument. La nit del 2 d' agost de 1976 es celebra, a Arsèguel, el primera trobada de vells acordionistes. Es el naixement del festival de l’acordió diatònic més important d' Europa. Gràcies al ressorgiment de la música folk de finals dels 70, l'acordió diatònic comença una tímida recuperació que encara perdura avui en dia. Curiosament, la majoria d' aquestes noves experiències musicals succeeixen en grans nuclis urbans, lluny d'on va tenir el seu màxim esplendor: els pobles.
