El company inseparable del sac és el flabiol. És més conegut gràcies a la cobla de sardanes i en trobem dos models: el que utilitza la cobla, amb claus, especialitzat en fer notes agudes i que ha reduït la funció de la percussió a un tamborinet que, bàsicament, porta la pulsació; i el flabiol anomenat sec, sense claus, amb un so més fort als greus i amb un tamborino més gros i que té gran importància rítmica. Si us atureu a veure com fan anar els i les flabiolaires, amb independència, amb una mà la baqueta del tamborí i amb l’altra la melodia del flabiol, quedareu estorats.

El flabiol és un petit instrument fet de fusta i que es toca amb la mà esquerra, ja que la mà dreta del flabioler està ocupada sonant el tamborí. Destaca pel seu so dolç i brillant i complementa a la xeremia donant-li la brillantesa que es destaca del seu timbre.

El tamborí, conegut popularment com a tamborino, es l'encarregat de l'aire de la peça que interpreta la colla, com a instrument de percussió es l'encarregat de dur el ritme al flabiol. El sona el flabioler, mentre l'aguanta amb la mateixa mà que el flabiol (la mà esquerra, aguantant-lo per la corretja amb el polze i mantenint-lo per davall del colze) el percuteix amb la maceta, amb la mà dreta.