L' anomenem avui el tipus català de cornamusa; també se l’ha batejat com a caterineta verda o criatura verda, entre d’altres. La característica per reconèixer el model català a primera vista és que els bordons pengen per davant del músic; és on hi havia el cap del xai, ja que la bossa o bot de l’aire es feia amb pell d’animal. Els bordons donen un pedal sonor fix i el grall és l’encarregat de la melodia. Aquest sistema de pedals el trobem i funciona bé des de l’època medieval.

El sac de gemecs és un instrument de música de la família de les gaites o cornamuses, instruments de vent, caracteritzats pel fet d'anar proveïts d'una reserva on s'emmagatzema l'aire, abans de sortir pel tub o tubs sonors. Amb presència documentada des de l'edat mitjana, l'instrument patí una davallada molt important a Catalunya durant el segle XX (arribà a extingir-se). Si bé trobem multitud de denominacions, el terme més emprat a Catalunya, conservat en la memòria popular, és "sac de gemecs" i el sonador "sacaire". A Mallorca, on l'instrument no arribà a extingir-se, rep el nom de "ses xeremies"  i el sonador "xeremeier". S'emprà com a instrument solista o també fent "cobla" amb d'altres instruments, essent el més habitual, sobretot a Mallorca, l'agermanament amb el falbiol (i el tamborí).